Mi poema favorito

Siempre me había gustado Pablo Neruda y una de sus frases; "me gusta cuando callas porque estás como ausente" me hubiera gustado decírsela a más de uno alguna vez, para así tener que evitar escuchar sandeces. Pero una mañana de febrero delante del arzobispado una chica leyó un poema que me llegó hacia adentro y que casualidad que a mi mejor amiga también, así que aquí lo comparto.

¡Cuidado!

Las locas venimos en masa,

 las locas sacamos las ñas 

y, zas, 

te arañamos la otra mejilla.
 

¡Cuidado!
Las locas, las desviadas

 cuecas, maricas, travelas,

 torcidas, feas y extrañas,

 te pegamos con el bolso,

 pisoteamos tus valores,

 te escandalizamos entera.

¡cuidado!
Las locas invadimos,

 tenemos negocios,

 somos tus doctoras,

 maestras y monjas,

 estamos por todas partes,

 nos casamos, adoptamos,

 estropeamos tus niñas huérfanas.

Te vendemos el pan,

 amasado con manos

 de culo, de pecado,

 de sida, de noche.

 Te rozamos en el metro,

 te pagamos el sueldo,

 te limpiamos las camisas,

 te miramos en los baños.

¡Cuidado!
Las locas somos todas y estamos cabreadas,

 las locas te arañamos, te pegamos y escupimos,

 te mostramos nuestros Queer-pos, te tocamos el falito,

 te sobamos las ideas, rompemos tus esquemas.

¡Cuidado!
Que va a ser que ahora no tememos a tus perros,

 a tus porras, a tus palabras, a tus condenas,

o a estar presas.

 Porque ya hemos estado ahí mucho tiempo,

 generaciones de exilios, de condenas, cárceles, campos,

 palizas, sangre, dolor, lágrimas, ¡travesti de mierda!,

 maricón, bollera, contranatura, vergüenza ajena.

¡Cuidado!
Las locas contagiamos,

 te pegamos cualquier cosa, te volvemos rarita,

 sin quererlo.

¡Cuidado!
Las locas contagiamos

 la fuerza, el coraje,

 las ganas de luchar

 y el poder vivir por fin,

 sin miedo.

Txus García.

De la vaga a la crisis borroka passant per ministres que volen crear terroristes

M'agradaria lamentar les detencions irregulars que es van produir el passat dijous 29 de març a Tarragona després de la multitudinària manifestació contra la reforma laboral. Durant la jornada de vaga i a últimes hores van haver incidents "violents" com; la crema de contenidors al carrer Ramon y Cajal davant de a seu del PP, tot i que podríem encetar un debat sobre el què és violència i el que no, cremar un contenidor és un acte que la societat considera violent i per tant faig una denúncia d'aquests fets des d'aquí. Malgrat això una sèrie de persones, que en aquell moment prenien canyes i que no estaven al lloc dels fets, van ser inculpades i detingudes d'una manera agressiva i irregular, per fortuna el jutje els ha deixat en llibertat per falta de proves (l'única prova és l'informe d'un agent), tot i que el fiscal ha dit que continuarà investigant.

Em sembla injust, immoral i em preocupa que et puguin detenir sense cap prova i només per la paraula d'un agent. La presumpció d'innocència és un dret constitucional que s'aplica a Matas i a Urdangarín, i que s'hauria d'aplicar a tothom. Independentment de que aquelles persones hagin cremat contenidors o no, (que no ho van fer) no haurien de poder ser detingudes sense cap prova inculpatòria com ara; fotografies o videos. A més a més amb l'equiparació d'actes vandàlics amb actes terroristes que proposa el ministre de l'interior, i tal com estan les coses, fa por pensar que la paraula d'un agent pugui ser suficient com per a detenir a un ciutadà innocent i aplicar-li l'antiterrorista, pot obrir la porta a detencions polítiques encobertes d'activistes altermundistes o ecologistes, entre d'altres.

A més a més m'indigna veure el discurs d'alguns polítics i membres destacats de la societat i l'stablishment, que es queixen de que els actes vandàlics donen molt mala imatge per a Barcelona, Catalunya o Espanya i no es pregunten com hem arribat fins aquí i quin grau de responsabilitat tenen ells. Els sociòlegs diuen clarament que moltes d'aquestes persones que trenquen marquesines o cremen contenidors, consideren que aquest sistema és injust, i moltes vegades són víctimes del mateix; llicenciats a l'atur, ex-treballadors de la construcció o estudiants que no tenen perspectives de futur, i que al no veure o no tenir capacitat de buscar solucions dintre del sistema desfoguen la seva ira amb actes vandàlics. És el mateix que va passar a Londres l'estiu passat, en una societat de consum, on qui no consuemix no és ciutadà, els no-ciutadans expressen el seu malestar cremant edificis i saquejant negocis plens de béns de consum que mai podran consumir per sí mateixos. No ho justifico, només dono una explicació, és una fenomen que les ciències socials han diagnosticat i que està clar; tenim un sistema econòmic i social pervers que expulsa a gent que treballava "dignament" del "mercat laboral" i els deixa "sense ofici ni benefici", que no dóna oportunitats als més desafavorits i que no dóna perspectives de futur als joves. Ja ho diu una de les meves frases preferides; qui sembra la misèria recull la ràbia, i aquells que per obtenir beneficis econòmics destrueixen la cohesió i la pau social haurien d'anar al "racó de pensar" a veure què és el que han fet enlloc de dir que els residus dels seus productes donen mala imatge al país, quanta hipocresia i quant egoïsme.

En medicina davant uns símtomes (malestar social), uns signes (actes vandàlics) i un diagnòstic clar (sistema que destrueix l'estat del benestar) es proposa un tractament per eradicar el problema. I quin tractament proposen els nostres polítics, penalitzar els signes, és a dir equiparar vandalisme a terrorisme. Així enlloc de millorar les coses tindrem un munt de persones frustrades i plenes d'ira, que encara seran expulsades amb més força de la societat al ser considerades terroristes, no és gaire intel·ligent convertir joves en terroristes enlloc de pacificar-los. Tal vegada els nostres governants haurien de plantejar-se que estan fent per afavorir aquest cultiu de misèria enlloc de condemnar a la criminalitat i convertir en terroristes a un grup d'adolescents.

Sóc pacifista i em reitero en el meu rebuig i la meva condemna a la violència, als actes vandàlics i a la destrossa dels béns comuns, però ara que tenim "brillants ministres" que s'atreveixen a parlar de violència estructural podem obrir un debat sobre el què és i no és violència. Al meu parer és més violent fer una legislació que pot permetre que tots els membres d'una família es quedin sense feina, que una persona a l'espera d'una operació hagi de patir el calvari del dolor per falta de recursos o que un contracte brossa faci patir a una mare soltera amb dos fills, que no pas la crema d'un contenidor. El terrorisme és induir al terror per crear commoció entre la població, i tant o més terror passen les persones que han d'estar cada dia a casa seva per no ser desnonades que aquell que presencia la crema d'un contenidor, a mi em fa més por pensar en el futur de la meva família que no que en dies puntuals, quan hi ha vaga o quan guanya el Barça (que sol ser més freqüent), es trenquin aparadors.

Si continuem així, ens espera un futur incert, el què hem de fer és reforçar la cohesió i la pau social, donar oportunitats a tothom per igual i no crear cèl·lules mares de terroristes, i si els nostres polítics no són conscients que llegeixen algun llibre que bona falta els fa, jo els puc recomanar bibliografia.

100 dies de govern pepero "para la gloria de España"

Abans de les eleccions Espanya liderava l'índex d'atur a Europa, la prima de risc estava pels núbols i la gent estava cansada i rabiosa perquè no entenien com havent estat treballant tota la vida, estalviant i fent allò que es suposava que s'havia de fer, ara es trobaven sense feina i sense perspectives de futur. A la meva família mateix, la meva mare es quedava sense feina amb un cap dèspota que ni tan sols la volia indemnitzar i que li va dir "demà no vinguis", el meu pare, que mai havia estat a l'atur, i que era autònom es va quedar sense feina, sense subsidi i sense ingressos. Dos persones que havien treballat tota al vida, que havien tingut un fill que van poder enviar a la universitat, que tenien una hipoteca i que, gràcies al seu treball, havien viscut mitjanament bé, es quedaven sense res i passaven a dependre directament dels seus sogres. Gran cop a la moralitat i a la dignitat humana. Afortunadament el meu pare va trobar una altra feina i ma mare va guanyar el judici que obligava al seu ex-cap a donar-li allò que era seu, però malauradament moltes altres persones continuen patint les manifestacions personals de l'anomenada crisis.

Evidentment per a moltes d'aquestes persones la culpa era de Zapatero (no voldria treure-li el demèrit i el grau de responsabilitat que té en aquesta situació) i el PP ens presentava un Mariano heroic, com un mesies que portaria als pobles d'Espanya en la seva travessia pels desèrtics camins de la crisi i separaria les aigües del mar dels número vermells per portar-nos al "País de Jauja". La gent l'esperava, vaig arribar a sentir comentaris dient que "els rics tenien els diners amagats i estaven esperant a que guanyés el PP per a treure'ls" i clar evidentmet es reduïria l'atur.

Doncs bé, ja han passat 100 dies i avui Espanya lidera l'índex d'atur de l'Eurozona, el preu de la vida és més car i els sous són més baixos. En situacions normals podríem dir que és poc temps i que no hem donat temps al Govern de fer res, però si alguna cosa té aquest Govern és ser un Govern actiu:

• Han aprovat per decret la reforma laboral més dura de la història d'Espanya, que facilitarà l'acomiadament (no s'ha de ser matemàtic per saber que si es facilita l'acomiadament augmenta l'atur) i que no solucionarà els problemes perquè precisament on més ocupació s'ha destruït és entre els autònoms que no estan sotmesos a cap legislació laboral.
• S'han augmentat els impostos a les classe mitjanes IRPF, i en canvi hi haurà amnistia per als evasors.
• Gràcies a les retallades en el sector públic, a la reforma laboral (que crea inseguretat i disminueix el poder adquisitiu) i a l'augment dels impostos l'índex de consum caurà, per tant les pimes tindrem menys clients, menys ingressos i es destruïrà més ocupació.
• Hem vist a ministres, que estaven a l'armari de la conservaduria, fer declaracions poc encertades apel·lant al masclisme estructural, per restringir l'avortament. Restricció que no feia falta perquè gràcies a l'anterior llei menys restrictiva s'havien reduït el nombre d'avortaments significativament

I podríem continuar amb el llistat però no tinc la intenció d'avorrir a ningú, el que està clar és que Rajoy no és el nou enviat de Déu i està tant perdut o més com el seu predecessor, avui mateix un article del Finantial Times deia que els pressupostos del 2012 crearan una conflictivitat social innecessària, perquè són molt restrictius i en canvi no faran augmenar els ingressos de l'administració. Molts economistes ho diuen; si hi ha dèficit, gastem més del que guanyem, i retallem reduïm els ingresso i tot i que gastem menys tindrem el mateix dèficit. El que s'ha de fer és incentivar l'economia, crear una banca pública que obri l'aixeta del crèdit, invertir en I+D i en consum i economia sostenible.

Rajoy si us plau no volem ser Grècia, volem ser Islàndia que es va negar per referèndum a pagar el seu deute, va empresonar els seus banquers i ara és el país d'Europa que més creix.

Sobre les declaracions de l'arquebisbe de Tarragona

Ens agradaria expressar a Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona i President de la Conferència Episcopal Tarraconense el nostre desacord amb les declaracions que va fer el passat dia 23 de Gener a la Televisió Pública de Catalunya.

Entenem que si vostè considera que la capacitat per oficiar una missa i la capacitat d’engendrar vida estan al mateix nivell, és perquè desconeix que una té un origen social o cultural i una altra biològic, de fet a altres confessions cristianes les dones oficien missa i en canvi, en cap cultura l’home pot parir. Tot i que ens sobta que no conegui aquests fets, com que nosaltres som persones de bé ens agradaria informar-li que aquests comentaris donen legitimitat a la divisió sexual del treball, i a la posició inferior de la dona a la societat, ja que s’entén que les dones no estan biològicament capacitades per fer funcions intel·lectuals com poden ser els oficis religiosos. Nosaltres sabem que això no és veritat, la ciència ho demostra, però gràcies a comentaris com els seus molts homes es veuen amb el dret de posseir a les dones que consideren seves fent-les patir física i psicològicament. El masclisme porta a la violència de gènere i institucions com l’Església han tingut un important rol en el manteniment del mateix, per això li demanem que com a persona amb un paper destacat dintre del catolicisme, condemni la violència de gènere, la reconegui com a un problema social i no domèstic, i lluiti perquè la institució que vostè representa assumeixi un paper actiu en la seva eradicació.

Amb la nostra millor voluntat l’informem que l’homosexualitat no és una “cosa” com vostè la va definir, és una orientació sexual, i que els comportaments que vostè considera inadequats no són més que l’expressió pública de l’amor i l’afecte entre persones que s’estimen. Els comportaments inadequats són aquells que són fruit o indueixen a l’homofòbia, cada any moren milers de persones víctimes d’aquest odi, i a les nostres terres moltes persones pateixen discriminació, por a expressar-se lliurement i inclús agressions per simplement el fet d’estimar. La vida és amor i declaracions com les seves fan pensar que existeixen unes persones, l’amor de les quals és inadequat. Sabem que l’Església actual no és com la del passat, on els homosexuals, condemnats per sodomites podien patir tortures i inclús la mort, però l’Església actual ha de lluitar per que no existeixi més l’homofòbia i no per perpetuar-la, i perquè l’amor de tots tingui el mateix valor.

Considerem que els comportaments realment inadequats o incorrectes per a la societat són alguns com la pederàstia. Lamentem que l’Església tingui que suportar la càrrega de ser l’aixopluc de molts pederastes i ens agradaria que no fos així, estem segurs que la majoria dels seus membres amen a les nenes i els nens d’una manera sana, però la pederàstia no és només un pecat o un problema de l’Església, és un delicte molt greu i el convidem a que el condemni com a tal, com un problema davant la llei de la societat i no la de Déu, i a que col·labori amb les autoritats en la seva persecució.

Vostè es va referir a que no estava d’acord que amb els seus impostos es financessin pràctiques que considera immorals, pràctiques que han estat aprovades pel parlament, institució que representa democràticament la societat civil. Dons bé, ens agradaria dir-li que amb els nostres impostos nosaltres financem l’Església, cada mes destinem uns 13 milions d’euros a ella, amb els nostres diners paguem els sous de les mestres i els mestres dels seus col·legis i no cal recordar-li que tenen excepcions fiscals com és el cas de l’IBI. A nosaltres ens preocupa que una institució que pensi com vostè estigui al davant de l’educació de les nostres filles i fills, i ens preocupa que la feina de moltes professores i molts professors depengui de les seves escales de valors, que en cap cas han estat ratificades com a norma social per cap institució democràtica.

Sabem que ha demanat perdó per si algú s’ha sentit ofès, i com a persones de bé i d’amor que som tenim la capacitat de perdonar. Però nosaltres distingim entre individus i entre càrrecs públics i tot i que el perdonem exigim la seva dimissió com a President de la Conferència Episcopal tarraconense perquè ens preocupa que algú que pensi com vostè dirigeixi una institució que en part financem nosaltres.

Atentament; la societat civil i

• associació TECLETES mares de Tarragona
• associació comunitària de salut sexual ASSEXORATGN
• H2O GLBT Camp de Tarragona
• Cau de Llunes (Assemblea Feminista de Tarragona)
• Endavant (OSAN)
• CUP Tarragona
• Jovent Llibertari, Juventuts anarcosindicalistes 
• Joves d'Esquerra Verda 
• Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans 
• ICV Tarragona 
• UGT Comarques de Tarragona 
• Pirates de Tarragona 
• JSC-Joventuts socialistes de Tarragona 
• Ateneu Llibertari Alomà 
• JERC Tarragona 
• Ateneu Popula La Mina
• Assemblea de Joves la Guspina
• CUP Reus
• Asociación de Ex-presos sociales 
• EUiA Tarragona
• Alternativa Jove Tarragona
• CCOO Tarragona 
• CO.BAS
• Amigos del Che
• CUP Valls
• Casal Popular la Turba

CIU comença el canvi; la involució social

No havien passat ni 48 hores des de la impressionant victòria del PP o derrota del PSOE a les eleccions generals que Artur Mas, ansiós, ja ens presentava el seu nou pla de retallades legitimat pels excepcionals resultats de CiU:

1. Renúncia de la paga de Nadal per part dels alts càrrecs del Govern.
2. Disminució del salari dels treballadors de la funció pública.
3. Augment dels ingressos pels impostos indirectes com ara; les taxes universitàries, el cànon de l’aigua, la benzina i el preu del transport públic.
4. Introducció de mesures de “corresponsabilitat”, gran eufemisme per a dir copagament en sanitat.
5. Venda de patrimoni públic de la generalitat  com; edificis, empreses públiques o infrastructures. El que es sol dir privatitzar.

Sembla que la dreta vol provocar-nos un síndrome del còlon irritable als que som d’esquerres, perquè no hem acabat de digerir una mala notícia que ja en tenim una de pitjor. Doncs bé, com que tinc un bon sistema digestiu i ja m’havia pres un Almax preventiu tinc la serenitat de poder analitzar tots aquests punts per contestar, tot i que sigui des d’aquest humil bloc al meu benvolgut Artur Mas.

En primer lloc m’agradaria dir al Molt Honorable President que si els membres del Govern volen fer pedagogia renunciïn a molts dels privilegis que tenen com ara; la pensió vitalícia, els cotxes oficials o les dietes, despeses que són més supèrflues i més cares per als catalans i les catalanes que les pagues de Nadal. Tinc la lleugera impressió que amb aquest cop mediàtic el Govern vol justificar la retallada de les pagues de Nadal als funcionaris, però m’agradaria informar al senyor Mas que a Catalunya els sous són anuals però es distribueixen normalment en 14 pagues, per tant la paga de Nadal no és un regal, com ens vol fer creure si no part del sou. A més a més el Nadal és una època de consum, no hi ha més que veure el que es gasten en llums, i hi ha molts negocis que en lloc de fer l’Agost fan el Nadal, si vostès retallen les pagues de Nadal estan disminuint la capacitat de consum de molts ciutadans i estan condemnant a moltes PIMES que tenen la major parts dels seus ingressos en aquesta època a la ruïna absoluta.

En segon lloc no entenc per què els funcionaris, interins i resta de les classes mitges hem de pagar els plats trencats de la crisis disminuint-nos el sou o pagant més cares les matrícules universitàries ,metre la Generalitat va suprimir fa poc l’impost de successions i no hi ha impostos justos sobre les rendes del capital. Si vostès pugen el preu del transport públic estan ofegant a treballadors que s’han de desplaçar a diari de casa a la feina en trens que a banda de ser impuntuals ara seran més cars, a més a més amb la pujada de les matrícules estan dissuadint que la gent es formi o estudiï una segona carrera, i sé del que parlo per experiència personal. A sobre pretenen que paguem per drets que tantes lluites ens ha costat aconseguir com ara la sanitat, vostès ens volen ofegar, ens volem exprimir fins a l’últim cèntim per a poder gaudir juntament amb els seus “amiguets” de més privilegis. Sé que diran que en el cas de la sanitat parlen d’una quantitat simbòlica d’1 euro per recepta i que aquest “tiquet” té un efecte educatiu, però jo els hi dic que això crea un precedent, a Itàlia van començar per allí i ara paguen 18 euros cada vegada que van al metge.

Finalment vostè parlava de privatitzar empreses i jo li dic que per l’experiència que hem tingut a Espanya amb Endesa o Telefónica i per altres casos que són ben coneguts, quan es privatitza el que es fa és espoliar béns públics, a qui li donarà la gestió de les autopistes i carreteres, al seu amic Salvador Alemany, president d’Abertis i a qui vostè li va oferir el càrrec de conseller d’economia?. Malvendran les empreses que són de tots als que vostès coneixen i nosaltres ciutadans haurem de pagar més per un servei pitjor. Recordi senyor Mas aquell consell del prestigiós economista que està ara tant de moda, i que no era precisament d'esquerres; el John Maynard Keynes; “en moments de ciris, quan el sector privat no funciona, el sector públic ha de moure el motor de l’economia”. Vostè senyor Mas reduirà l’administració a la més mínima expressió per convertir Catalunya en una gran empresa privada els gestors de la qual us trobareu en el pati de butaques del Liceu amb les invitacions que tots haurem pagat.

http://nestemtips.wordpress.com/2011/10/09/artur-mas-cobra-el-doble-que-la-resta-de-presidents-autonomics/ 

¿Qué tiene que ver Grecia con la madre del Cuco?

      El pasado día 4 de Noviembre “elconomista.es” publicaba un artículo sobre la preocupación de Telecinco por la decisión de algunas empresas como; Campofrío, Bayer o Nestlé entre otras, de retirar su publicidad del espacio la Noria. Esta decisión era la respuesta a la “inmoral” entrevista que el programa televisivo concedió a la madre del Cuco (uno de los implicados en el asesinato de Marta del Castillo). Es evidente que la única moralidad de una gran empresa, como las anteriormente citadas, es aumentar beneficios y que esta decisión no se hubiese llevado a cabo si no hubiese una presión social que desaprueba, por considerarla inmoral o ultrajante, la aparición en un canal de televisión (previo pago) de la madre de uno de los “supuestos asesinos” de uno de los casos más mediáticos de los últimos años. Pero lo sorprendente de este hecho no es que un grupo de empresas utilicen los juicios de moralidad de la opinión pública para hacerse una campaña publicitaria de manera gratuita o cambiar su imagen de responsabilidad social, lo realmente sorprendente es que ante un hecho que a la sociedad le puede resultar aberrante, el Estado, teórico garante de los derechos de la ciudadanía y supuesto representante de la sociedad se quedó mirando.

Es uno más de los casos que ejemplifican la desaparición paulatina del poder del Estado en el actual contexto de sociedad globalizada. Decía el antropólogo Appadurai A en su libro “La modernidad desbordada” que el estado nacional agoniza como forma política. Lo estamos viendo actualmente en Grecia, un estado que ha pasado de ser una democracia a una deudocracia, en donde el poder político ha sido cedido del pueblo (supuestamente representado en el Estado) a un lobby de bancos e intereses franco-alemanes llamado Unión Europea, que impone sus planes de rescate a base de hundir al pueblo griego en la miseria, para convertir a los ciudadanos griegos en productos útiles de un “mercado laboral más flexible”.

      Pero volvamos a España en donde en las próximas elecciones el pueblo va a castigar a un partido “supuestamente de izquierdas” por realizar políticas económicas de “derechas” y como consecuencia el pueblo se va a castigar más a él mismo votando a un partido aún más “de derechas”. Ante esta lectura podemos criminalizar a los políticos por corruptos, ineficaces o por pensar simplemente es un sus propios intereses, o podemos echar las culpas a los ciudadanos por haberse endeudado más de lo que podían, por haber jugado al sucio negocio de la especulación al comprar un piso por 30 para después querer venderlo por 40, o simplemente por desinterés y pasar horas delante de la caja tonta viendo telebasura o basura en la tele en lugar de preocuparse de qué hacen sus gobernantes.

Pero la situación va más allá de unos o de otros, nunca me han gustado las lecturas simples y aún menos en estos temas, la realidad es que ante un mundo globalizado en donde los flujos de capital se mueven de un sitio a otro sin respetar fronteras y en donde el 70% de estos flujos se realizan automáticamente por máquinas, los Estados nacionales, que sólo pueden legislar hasta La Junquera o Ventimiglia han entrado en un coma profundo e irreversible y se encuentran en la UCI del hospital del capital globalizado, donde los doctores-especuladores les aplican fármacos para mantenerlos sedados.

      El poder ha pasado del Estado a otros actores y los ciudadanos afectados por problemas globales que nuestros Estados son incapaces de resolver nos indignamos, nos quedamos dormidos o actuamos de manera irracional como consecuencia de la rabia. Pero hemos de pasar de la indignación a la acción, los ciudadanos como agentes sociales también tenemos muchas armas con las que luchar;

1. El consumo es una arma política. Hemos de boicotear los productos de aquellas empresas que realizan malas prácticas para realizar así un control social sobre ellas.
2. Gracias a la redes sociales e internet, tenemos el derecho y la obligación de mantenernos informados sobre lo que sucede a nuestro alrededor e emitir opinión.
3. Podemos organizarnos en asociaciones, movimientos sociales u otras organizaciones desde donde llevar nuestra voz. No tenemos que entrar en partidos políticos, asociaciones de vecinos u ONGs para que “nos coman la cabeza”, tenemos que entrar (si queremos) en ellos para hacerles llegar nuestra voz.

      Al fin y al cabo somos como un rebaño de borregos llamados consumidores a los que intentan exprimir el dinero hasta el último céntimo para que hagamos crecer el valor-acción de una empresa. Demos la vuelta a la tortilla y activémonos para ser ciudadanos-consumidores que expriman a las empresas para que puedan vivir gracias a nuestro trabajo.

las lechugas de Mika no son una cuestión personal, son una cuestión de soberanía alimentaria

Si hace cosa de un mes mostraba mi malestar por una serie de documentales sobre alimentación que había visto en la noche temática y exhibía mi orgullo por comprar los productos frescos directamente a los productores, después de asistir a una conferencia sobre soberanía alimentaria este malestar se ha convertido en indignación y este orgullo en mi lucha.

La soberanía alimentaria se refiere al derecho de los pueblos y los Estados a definir sus propias estrategias de producción para de manera prioritaria poder alimentar a su población. Este concepto que parece básico y lógico, es en cambio incumplido descaradamente para favorecer a los mercados y a los flujos y acumulación de capital, provocando una situación en la que se producen el doble de alimentos para poder alimentar a toda la población mundial y en cambio, en el 2004 Unicef denunciaba que cada año mueren de inanición 5 millones de niños. Habría que ver cómo estas cifras han aumentado en la actual coyuntura económica mundial.

La causa de estas ilógica e inhumana situación se puede resumir en tres palabras, sistema mundial capitalista. La mercantilización de todas las cosas ha llevado también a la mercantilización de la tierra y de los alimentos, de tal manera que se permite la especulación y así encontramos depósitos financieros que operan con alientos. Sin ir más lejos Caixa Catalunya ofrecía, por suerte dejó de hacerlo, un depósito al que llamaba 100% natural. Si una persona invierte en alimentos y gana dinero, significa que esos alimentos se venden más caros, y si esos alimentos se venden más caros significa que aumenta el número de personas pobres que no pueden acceder a ellos, si una persona gana dinero con un depósito “100% natural” otra debe morir de hambre.

Otra de las causas de la pauperización del tercer mundo es la explotación capitalista del monocultivo, es decir, que unas tierras fértiles se dediquen a cultivar un solo tipo de producto, aunque este no sea un alimento. Así encontramos situaciones en las que países como Kenia donde una de cada dos personas sufre hambre es el mayor exportador de rosas del mundo, y sus mejores tierras en lugar de estar dedicadas a producir alimentos para los keniatas, pertenecen a grandes multinacionales que cultivan rosas para el primer mundo. El primer mundo compra las mejores tierras del tercero para producir sus postres y sus caprichos, mientras el tercer mundo debe comprar al primer mundo los alimentos que podría producir en sus propias tierras.

En un tercer caso nos encontramos con la situación más absurda de todas, el no poder acceder a los alimentos que tus propias tierras producen, así en el 2002 después del corralito, Argentina que tenía 36 millones de habitantes producía alimentos para 300 millones de personas, casi 10 veces su población y en cambio el 46,7% de su población era pobre y 10 niños morían cada día por inanición.

Las multinacionales y las grandes superficies, con sus políticas económicas, provocan la pauperización del tercer mundo y pretenden controlar el mercado local haciendo indigno el trabajo del agricultor. En España 3 grandes compañías controlan el mercado de las semillas y las venden al precio que desean al 1.200.000 productores que existen. A su vez 5 compañías; Carrefour, Auchan, Eroski, Mercadona y el Corte Inglés controlan el 95% de la distribución imponiendo precios bajos a los agricultores y vendiendo a precios cada vez más altos a los 46 millones de consumidores, para así poder acumular más y cada vez más capital hasta que el dinero les salga por las orejas.

Por la sencilla razón de que los distribuidores quieren romper la relación directa entre los productores y los consumidores para así poder engañarnos inflarndo los precios, me siento enormemente contento y orgulloso hasta rozar la vanidad de comprar en el mercado las lechugas de Mika directamente a ella. Quiero saber lo qué como, quién lo produce y cómo lo produce, quiero fomentar el mercado local y que no se abandonen las tierras que están al lado de mi casa porque el hecho de cultivarlas es económicamente inviable. Hago un llamamiento a los poderes públicos y a todos los ciudadanos para que fomenten los mercados locales y en estas elecciones voten a opciones políticas que incluyan estas propuestas en sus programas.

En Haití los mercados están llenos pero nadie puede comprar

conferència sobre sobirania alimentària 1ª part
conferència sobre sobirania alimentària 2ª part
conferència sobre sobirania alimentària 3ª part