martes, 3 de abril de 2012

De la vaga a la crisis borroka passant per ministres que volen crear terroristes

M'agradaria lamentar les detencions irregulars que es van produir el passat dijous 29 de març a Tarragona després de la multitudinària manifestació contra la reforma laboral. Durant la jornada de vaga i a últimes hores van haver incidents "violents" com; la crema de contenidors al carrer Ramon y Cajal davant de a seu del PP, tot i que podríem encetar un debat sobre el què és violència i el que no, cremar un contenidor és un acte que la societat considera violent i per tant faig una denúncia d'aquests fets des d'aquí. Malgrat això una sèrie de persones, que en aquell moment prenien canyes i que no estaven al lloc dels fets, van ser inculpades i detingudes d'una manera agressiva i irregular, per fortuna el jutje els ha deixat en llibertat per falta de proves (l'única prova és l'informe d'un agent), tot i que el fiscal ha dit que continuarà investigant.

Em sembla injust, immoral i em preocupa que et puguin detenir sense cap prova i només per la paraula d'un agent. La presumpció d'innocència és un dret constitucional que s'aplica a Matas i a Urdangarín, i que s'hauria d'aplicar a tothom. Independentment de que aquelles persones hagin cremat contenidors o no, (que no ho van fer) no haurien de poder ser detingudes sense cap prova inculpatòria com ara; fotografies o videos. A més a més amb l'equiparació d'actes vandàlics amb actes terroristes que proposa el ministre de l'interior, i tal com estan les coses, fa por pensar que la paraula d'un agent pugui ser suficient com per a detenir a un ciutadà innocent i aplicar-li l'antiterrorista, pot obrir la porta a detencions polítiques encobertes d'activistes altermundistes o ecologistes, entre d'altres.

A més a més m'indigna veure el discurs d'alguns polítics i membres destacats de la societat i l'stablishment, que es queixen de que els actes vandàlics donen molt mala imatge per a Barcelona, Catalunya o Espanya i no es pregunten com hem arribat fins aquí i quin grau de responsabilitat tenen ells. Els sociòlegs diuen clarament que moltes d'aquestes persones que trenquen marquesines o cremen contenidors, consideren que aquest sistema és injust, i moltes vegades són víctimes del mateix; llicenciats a l'atur, ex-treballadors de la construcció o estudiants que no tenen perspectives de futur, i que al no veure o no tenir capacitat de buscar solucions dintre del sistema desfoguen la seva ira amb actes vandàlics. És el mateix que va passar a Londres l'estiu passat, en una societat de consum, on qui no consuemix no és ciutadà, els no-ciutadans expressen el seu malestar cremant edificis i saquejant negocis plens de béns de consum que mai podran consumir per sí mateixos. No ho justifico, només dono una explicació, és una fenomen que les ciències socials han diagnosticat i que està clar; tenim un sistema econòmic i social pervers que expulsa a gent que treballava "dignament" del "mercat laboral" i els deixa "sense ofici ni benefici", que no dóna oportunitats als més desafavorits i que no dóna perspectives de futur als joves. Ja ho diu una de les meves frases preferides; qui sembra la misèria recull la ràbia, i aquells que per obtenir beneficis econòmics destrueixen la cohesió i la pau social haurien d'anar al "racó de pensar" a veure què és el que han fet enlloc de dir que els residus dels seus productes donen mala imatge al país, quanta hipocresia i quant egoïsme.

En medicina davant uns símtomes (malestar social), uns signes (actes vandàlics) i un diagnòstic clar (sistema que destrueix l'estat del benestar) es proposa un tractament per eradicar el problema. I quin tractament proposen els nostres polítics, penalitzar els signes, és a dir equiparar vandalisme a terrorisme. Així enlloc de millorar les coses tindrem un munt de persones frustrades i plenes d'ira, que encara seran expulsades amb més força de la societat al ser considerades terroristes, no és gaire intel·ligent convertir joves en terroristes enlloc de pacificar-los. Tal vegada els nostres governants haurien de plantejar-se que estan fent per afavorir aquest cultiu de misèria enlloc de condemnar a la criminalitat i convertir en terroristes a un grup d'adolescents.

Sóc pacifista i em reitero en el meu rebuig i la meva condemna a la violència, als actes vandàlics i a la destrossa dels béns comuns, però ara que tenim "brillants ministres" que s'atreveixen a parlar de violència estructural podem obrir un debat sobre el què és i no és violència. Al meu parer és més violent fer una legislació que pot permetre que tots els membres d'una família es quedin sense feina, que una persona a l'espera d'una operació hagi de patir el calvari del dolor per falta de recursos o que un contracte brossa faci patir a una mare soltera amb dos fills, que no pas la crema d'un contenidor. El terrorisme és induir al terror per crear commoció entre la població, i tant o més terror passen les persones que han d'estar cada dia a casa seva per no ser desnonades que aquell que presencia la crema d'un contenidor, a mi em fa més por pensar en el futur de la meva família que no que en dies puntuals, quan hi ha vaga o quan guanya el Barça (que sol ser més freqüent), es trenquin aparadors.

Si continuem així, ens espera un futur incert, el què hem de fer és reforçar la cohesió i la pau social, donar oportunitats a tothom per igual i no crear cèl·lules mares de terroristes, i si els nostres polítics no són conscients que llegeixen algun llibre que bona falta els fa, jo els puc recomanar bibliografia.

lunes, 2 de abril de 2012

100 dies de govern pepero "para la gloria de España"

Abans de les eleccions Espanya liderava l'índex d'atur a Europa, la prima de risc estava pels núbols i la gent estava cansada i rabiosa perquè no entenien com havent estat treballant tota la vida, estalviant i fent allò que es suposava que s'havia de fer, ara es trobaven sense feina i sense perspectives de futur. A la meva família mateix, la meva mare es quedava sense feina amb un cap dèspota que ni tan sols la volia indemnitzar i que li va dir "demà no vinguis", el meu pare, que mai havia estat a l'atur, i que era autònom es va quedar sense feina, sense subsidi i sense ingressos. Dos persones que havien treballat tota al vida, que havien tingut un fill que van poder enviar a la universitat, que tenien una hipoteca i que, gràcies al seu treball, havien viscut mitjanament bé, es quedaven sense res i passaven a dependre directament dels seus sogres. Gran cop a la moralitat i a la dignitat humana. Afortunadament el meu pare va trobar una altra feina i ma mare va guanyar el judici que obligava al seu ex-cap a donar-li allò que era seu, però malauradament moltes altres persones continuen patint les manifestacions personals de l'anomenada crisis.

Evidentment per a moltes d'aquestes persones la culpa era de Zapatero (no voldria treure-li el demèrit i el grau de responsabilitat que té en aquesta situació) i el PP ens presentava un Mariano heroic, com un mesies que portaria als pobles d'Espanya en la seva travessia pels desèrtics camins de la crisi i separaria les aigües del mar dels número vermells per portar-nos al "País de Jauja". La gent l'esperava, vaig arribar a sentir comentaris dient que "els rics tenien els diners amagats i estaven esperant a que guanyés el PP per a treure'ls" i clar evidentmet es reduïria l'atur.

Doncs bé, ja han passat 100 dies i avui Espanya lidera l'índex d'atur de l'Eurozona, el preu de la vida és més car i els sous són més baixos. En situacions normals podríem dir que és poc temps i que no hem donat temps al Govern de fer res, però si alguna cosa té aquest Govern és ser un Govern actiu:
  • Han aprovat per decret la reforma laboral més dura de la història d'Espanya, que facilitarà l'acomiadament (no s'ha de ser matemàtic per saber que si es facilita l'acomiadament augmenta l'atur) i que no solucionarà els problemes perquè precisament on més ocupació s'ha destruït és entre els autònoms que no estan sotmesos a cap legislació laboral.
  • S'han augmentat els impostos a les classe mitjanes IRPF, i en canvi hi haurà amnistia per als evasors.
  • Gràcies a les retallades en el sector públic, a la reforma laboral (que crea inseguretat i disminueix el poder adquisitiu) i a l'augment dels impostos l'índex de consum caurà, per tant les pimes tindrem menys clients, menys ingressos i es destruïrà més ocupació.
  • Hem vist a ministres, que estaven a l'armari de la conservaduria, fer declaracions poc encertades apel·lant al masclisme estructural, per restringir l'avortament. Restricció que no feia falta perquè gràcies a l'anterior llei menys restrictiva s'havien reduït el nombre d'avortaments significativament
I podríem continuar amb el llistat però no tinc la intenció d'avorrir a ningú, el que està clar és que Rajoy no és el nou enviat de Déu i està tant perdut o més com el seu predecessor, avui mateix un article del Finantial Times deia que els pressupostos del 2012 crearan una conflictivitat social innecessària, perquè són molt restrictius i en canvi no faran augmenar els ingressos de l'administració. Molts economistes ho diuen; si hi ha dèficit, gastem més del que guanyem, i retallem reduïm els ingresso i tot i que gastem menys tindrem el mateix dèficit. El que s'ha de fer és incentivar l'economia, crear una banca pública que obri l'aixeta del crèdit, invertir en I+D i en consum i economia sostenible.

Rajoy si us plau no volem ser Grècia, volem ser Islàndia que es va negar per referèndum a pagar el seu deute, va empresonar els seus banquers i ara és el país d'Europa que més creix.