100 dies de govern pepero "para la gloria de España"

Abans de les eleccions Espanya liderava l'índex d'atur a Europa, la prima de risc estava pels núbols i la gent estava cansada i rabiosa perquè no entenien com havent estat treballant tota la vida, estalviant i fent allò que es suposava que s'havia de fer, ara es trobaven sense feina i sense perspectives de futur. A la meva família mateix, la meva mare es quedava sense feina amb un cap dèspota que ni tan sols la volia indemnitzar i que li va dir "demà no vinguis", el meu pare, que mai havia estat a l'atur, i que era autònom es va quedar sense feina, sense subsidi i sense ingressos. Dos persones que havien treballat tota al vida, que havien tingut un fill que van poder enviar a la universitat, que tenien una hipoteca i que, gràcies al seu treball, havien viscut mitjanament bé, es quedaven sense res i passaven a dependre directament dels seus sogres. Gran cop a la moralitat i a la dignitat humana. Afortunadament el meu pare va trobar una altra feina i ma mare va guanyar el judici que obligava al seu ex-cap a donar-li allò que era seu, però malauradament moltes altres persones continuen patint les manifestacions personals de l'anomenada crisis.

Evidentment per a moltes d'aquestes persones la culpa era de Zapatero (no voldria treure-li el demèrit i el grau de responsabilitat que té en aquesta situació) i el PP ens presentava un Mariano heroic, com un mesies que portaria als pobles d'Espanya en la seva travessia pels desèrtics camins de la crisi i separaria les aigües del mar dels número vermells per portar-nos al "País de Jauja". La gent l'esperava, vaig arribar a sentir comentaris dient que "els rics tenien els diners amagats i estaven esperant a que guanyés el PP per a treure'ls" i clar evidentmet es reduïria l'atur.

Doncs bé, ja han passat 100 dies i avui Espanya lidera l'índex d'atur de l'Eurozona, el preu de la vida és més car i els sous són més baixos. En situacions normals podríem dir que és poc temps i que no hem donat temps al Govern de fer res, però si alguna cosa té aquest Govern és ser un Govern actiu:

• Han aprovat per decret la reforma laboral més dura de la història d'Espanya, que facilitarà l'acomiadament (no s'ha de ser matemàtic per saber que si es facilita l'acomiadament augmenta l'atur) i que no solucionarà els problemes perquè precisament on més ocupació s'ha destruït és entre els autònoms que no estan sotmesos a cap legislació laboral.
• S'han augmentat els impostos a les classe mitjanes IRPF, i en canvi hi haurà amnistia per als evasors.
• Gràcies a les retallades en el sector públic, a la reforma laboral (que crea inseguretat i disminueix el poder adquisitiu) i a l'augment dels impostos l'índex de consum caurà, per tant les pimes tindrem menys clients, menys ingressos i es destruïrà més ocupació.
• Hem vist a ministres, que estaven a l'armari de la conservaduria, fer declaracions poc encertades apel·lant al masclisme estructural, per restringir l'avortament. Restricció que no feia falta perquè gràcies a l'anterior llei menys restrictiva s'havien reduït el nombre d'avortaments significativament

I podríem continuar amb el llistat però no tinc la intenció d'avorrir a ningú, el que està clar és que Rajoy no és el nou enviat de Déu i està tant perdut o més com el seu predecessor, avui mateix un article del Finantial Times deia que els pressupostos del 2012 crearan una conflictivitat social innecessària, perquè són molt restrictius i en canvi no faran augmenar els ingressos de l'administració. Molts economistes ho diuen; si hi ha dèficit, gastem més del que guanyem, i retallem reduïm els ingresso i tot i que gastem menys tindrem el mateix dèficit. El que s'ha de fer és incentivar l'economia, crear una banca pública que obri l'aixeta del crèdit, invertir en I+D i en consum i economia sostenible.

Rajoy si us plau no volem ser Grècia, volem ser Islàndia que es va negar per referèndum a pagar el seu deute, va empresonar els seus banquers i ara és el país d'Europa que més creix.