M'agradaria lamentar les detencions irregulars que es van produir el passat dijous 29 de març a Tarragona després de la multitudinària manifestació contra la reforma laboral. Durant la jornada de vaga i a últimes hores van haver incidents "violents" com; la crema de contenidors al carrer Ramon y Cajal davant de a seu del PP, tot i que podríem encetar un debat sobre el què és violència i el que no, cremar un contenidor és un acte que la societat considera violent i per tant faig una denúncia d'aquests fets des d'aquí. Malgrat això una sèrie de persones, que en aquell moment prenien canyes i que no estaven al lloc dels fets, van ser inculpades i detingudes d'una manera agressiva i irregular, per fortuna el jutje els ha deixat en llibertat per falta de proves (l'única prova és l'informe d'un agent), tot i que el fiscal ha dit que continuarà investigant.
Em sembla injust, immoral i em preocupa que et puguin detenir sense cap prova i només per la paraula d'un agent. La presumpció d'innocència és un dret constitucional que s'aplica a Matas i a Urdangarín, i que s'hauria d'aplicar a tothom. Independentment de que aquelles persones hagin cremat contenidors o no, (que no ho van fer) no haurien de poder ser detingudes sense cap prova inculpatòria com ara; fotografies o videos. A més a més amb l'equiparació d'actes vandàlics amb actes terroristes que proposa el ministre de l'interior, i tal com estan les coses, fa por pensar que la paraula d'un agent pugui ser suficient com per a detenir a un ciutadà innocent i aplicar-li l'antiterrorista, pot obrir la porta a detencions polítiques encobertes d'activistes altermundistes o ecologistes, entre d'altres.
A més a més m'indigna veure el discurs d'alguns polítics i membres destacats de la societat i l'stablishment, que es queixen de que els actes vandàlics donen molt mala imatge per a Barcelona, Catalunya o Espanya i no es pregunten com hem arribat fins aquí i quin grau de responsabilitat tenen ells. Els sociòlegs diuen clarament que moltes d'aquestes persones que trenquen marquesines o cremen contenidors, consideren que aquest sistema és injust, i moltes vegades són víctimes del mateix; llicenciats a l'atur, ex-treballadors de la construcció o estudiants que no tenen perspectives de futur, i que al no veure o no tenir capacitat de buscar solucions dintre del sistema desfoguen la seva ira amb actes vandàlics. És el mateix que va passar a Londres l'estiu passat, en una societat de consum, on qui no consuemix no és ciutadà, els no-ciutadans expressen el seu malestar cremant edificis i saquejant negocis plens de béns de consum que mai podran consumir per sí mateixos. No ho justifico, només dono una explicació, és una fenomen que les ciències socials han diagnosticat i que està clar; tenim un sistema econòmic i social pervers que expulsa a gent que treballava "dignament" del "mercat laboral" i els deixa "sense ofici ni benefici", que no dóna oportunitats als més desafavorits i que no dóna perspectives de futur als joves. Ja ho diu una de les meves frases preferides; qui sembra la misèria recull la ràbia, i aquells que per obtenir beneficis econòmics destrueixen la cohesió i la pau social haurien d'anar al "racó de pensar" a veure què és el que han fet enlloc de dir que els residus dels seus productes donen mala imatge al país, quanta hipocresia i quant egoïsme.
En medicina davant uns símtomes (malestar social), uns signes (actes vandàlics) i un diagnòstic clar (sistema que destrueix l'estat del benestar) es proposa un tractament per eradicar el problema. I quin tractament proposen els nostres polítics, penalitzar els signes, és a dir equiparar vandalisme a terrorisme. Així enlloc de millorar les coses tindrem un munt de persones frustrades i plenes d'ira, que encara seran expulsades amb més força de la societat al ser considerades terroristes, no és gaire intel·ligent convertir joves en terroristes enlloc de pacificar-los. Tal vegada els nostres governants haurien de plantejar-se que estan fent per afavorir aquest cultiu de misèria enlloc de condemnar a la criminalitat i convertir en terroristes a un grup d'adolescents.
Sóc pacifista i em reitero en el meu rebuig i la meva condemna a la violència, als actes vandàlics i a la destrossa dels béns comuns, però ara que tenim "brillants ministres" que s'atreveixen a parlar de violència estructural podem obrir un debat sobre el què és i no és violència. Al meu parer és més violent fer una legislació que pot permetre que tots els membres d'una família es quedin sense feina, que una persona a l'espera d'una operació hagi de patir el calvari del dolor per falta de recursos o que un contracte brossa faci patir a una mare soltera amb dos fills, que no pas la crema d'un contenidor. El terrorisme és induir al terror per crear commoció entre la població, i tant o més terror passen les persones que han d'estar cada dia a casa seva per no ser desnonades que aquell que presencia la crema d'un contenidor, a mi em fa més por pensar en el futur de la meva família que no que en dies puntuals, quan hi ha vaga o quan guanya el Barça (que sol ser més freqüent), es trenquin aparadors.
Si continuem així, ens espera un futur incert, el què hem de fer és reforçar la cohesió i la pau social, donar oportunitats a tothom per igual i no crear cèl·lules mares de terroristes, i si els nostres polítics no són conscients que llegeixen algun llibre que bona falta els fa, jo els puc recomanar bibliografia.
oleeee tu!!! me ha encantado!! de acuerdo al cien por cien!
ResponderEliminarpatri
ahora me lo estaba leyendo otra vez. Yo también tengo miedo, me da miedo que te puedan detener por que si, sin pruebas, solo por la declaración de un agente;esto es tirar atrás en el tiempo 50 años.
ResponderEliminarOs voy a contar una cosa que os va a parecer exagerada, pero paraos a pensar...si esto sigue así( detenciones sin pruebas y aplicación de antiterrorista )no hay tanta diferencia(salvando la distancia en el tiempo y el tipo de detenciones,claro!):
En la posguerra existian unos "hogares" en los que se internaban a las mujeres "descarriadas", no sé sabe que se hacia allí porque no existen pruebas, únicamente una especie de informe que se redactaba cuando ingresaban; en los que se explicaba el porque entraban allí.
Las razones siempre eran acusaciones de terceras personas (vecino, exnovio, conocido, etc. o sea, cualquiera)que sin pruebas (no eran necesarias) las acusaban de ír por el mal camino ;por ejemplo:un exnovio que decía que ella se habia dejado besar por él, una vecina que alegaba haberla visto andando por la calle después de las diez,en fin, razones de peso!!
Sé que ahora las acusaciones no son de cualquiera, son de un agente...pero a mi personalmente, esto no me tranquiliza, al contrario, sintiéndolo mucho no me fío un pelo del criterio de la mayoría de agentes
patri